SOMNIS DE MARE
Fa uns dies va caure en les meves mans un article d’un antic company
d’Universitat amb el que he compartit
bons moments de reflexions, gairebé sempre al voltant de la discapacitat intel·lectual.
En aquest article relata la seva experiència com a membre d’un grup
convidat a somiar sobre la qualitat de vida de les persones amb discapacitat al
2021.
En llegir la seva introducció, vaig pensar que era maco tenir l’oportunitat
de poder somiar sobre quelcom, poder dibuixar un horitzó i pensar què és el que
em podria ajudar a aconseguir-lo...
No vaig trigar gaire a ficar-me en la seva pell o millor dit, en el seu
cap i en uns minuts vaig començar a pensar en algunes coses que, en un futur,
m’agradaria que fossin diferents. Recordant algunes de les converses amb altres
mares, anècdotes i activitats viscudes i
realitzades amb els meus fills i els seus companys de classe, vaig pensar que
jo també podia fer aquest exercici i aventurar-me a somiar i per què no, compartir amb altres
famílies, els meus somnis.
Primer de tot em plantejo, per què fem aquesta separació entre
discapacitat i “normal”? Quines atribucions donem a algú que qualifiquem de
“normal”? I a algú que anomenem
“discapacitat”?
Somio que algun dia, ens referirem a les persones amb
discapacitat intel·lectual pel seu nom i quan parlem d’elles, les tindrem
presents, serem respectuosos i ressaltarem
les seves qualitats en comptes de les seves mancances. Pensarem i cercarem els
suports que necessita i no en allò que
ens manca per què els hem d’oferir més. Somio en que algun dia no massa llunyà,
tots serem capaços de veure la persona, abans que la seva discapacitat i les seves
limitacions.
Somio que una persona, el nen/a amb discapacitat hi serà
present com qualsevol altre ciutadà de ple dret, i serà reconeguda pels altres
com algú amb valor, algú que suma, algú que forma part d’aquesta societat.
Somio també que els meus fills seran bons acompanyants
d’altres nens/es i aprendran a deixar-se acompanyar per altres nens/es,
sense deixar d’ocupar el seu lloc i sense tenir intenció de substituir el lloc de
l’altre, sent capaços de respectar-se a si mateixos i aquells que els envolten.
Somio que tots
els nens/es, tinguin o no discapacitat intel·lectual, podran gaudir d’una educació
de qualitat, de les mateixes oportunitats d’aprenentatge, dels mateixos espais
d’oci, de les mateixes activitats, sense haver de renunciar a l’oportunitat
d’aprendre, gaudir, créixer, equivocar-se, fer-se gran...
Somio finalment, i ara en clau d’actualitat, que aquesta
crisi econòmica no s’utilitza per justificar les retallades en projectes, iniciatives,
polítiques,... que ajudarien a avançar en la consecució d’aquest somnis.
I per acabar, us convido també a somiar, a visualitzar un horitzó i
caminar plegats, perquè cada pas que fem per arribar-hi, hi serem més aprop.
Susanna
Mare de la Berta, Nil, Roc,
Aleix i Ariadna
