El pes de les dades
Article de David Closa.
Doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona.
Diari ARA.20/05/2014
Ens posen sobre la taula dos estudis. En un cas s’avalua l’efecte d’un medicament sobre un grup de dotze pacients. En l’altre s’analitza el mateix medicament però en un milió dos-cents cinquanta sis mil set-cents quatre pacients. Quin considerem que és més fiable?
Doncs pel que sembla, fem cas del que doni el resultat que més ens interessi, naturalment!
I si algú demostra que el primer estudi el va fer algú que tenia interessos comercials en el tema? I que va modificar les dades perquè sortís allò que volia que sortís?
De nou, ignorarem tot això i seguirem mantenint el que ens interessi. Total, també podem suggerir que els de l’altre estudi potser també estan a sou de fosques corporacions. Tothom està disposat a creure que els que no afirmen el que m’interessa és perquè són dolents.
Aquesta setmana s’ha publicat un meta-anàlisi sobre la relació entre les vacunes i l’autisme. Un meta-anàlisi vol dir que han agrupat i processat estadísticament un grapat de treballs per aconseguir disposar del màxim de casos a avaluar. I els resultats són que no hi ha res que suggereixi que les vacunes estan relacionades amb l’autisme, ni tampoc el mercuri de les vacunes, ni el timerosal que li posaven ni res de tot això. Simplement no hi ha cap evidència de cap implicació.
Farà això que els qui anunciaven un infanticidi causat per les vacunes surtin a rectificar? M’hi jugo un peix a que no. Com a bons demagogs que acostumen a ser, ignoraran aquest (i altres) estudis que no els donen la raó i seguiran fent suggeriments velats basats en fets anecdòtics, en casos esporàdics i en fosques publicacions fetes per investigadors desconeguts i que no s’acostumen a poder reproduir.
Això sí. Ho faran amb una gràcia i un poder de convicció mediàtic envejable. Quina sort poder sortir a defensar les teves idees sense necessitat de dades sòlides i contrastades que les recolzin!
En realitat només és un clàssic conflicte entre raó i emocions. Hi ha qui juga a espantar al personal i no hi ha raonaments que puguin contra això. En aquest sentit resulta molt interessant un epíleg de l’article recent publicat. Malgrat que l’estudi conclou que no hi ha cap relació, l’autor afegeix una nota final on explica que: “Com epidemiòleg crec en les dades que es presenten en aquest meta-anàlisi. No obstant això, com a pare de tres fills puc entendre els temors associats amb les reaccions i els efectes de les vacunes...”
De vegades sembla que els científics o els metges no tinguin fills, no pateixin per la seva salut i no es puguin fer càrrec de les pors i l’angoixa que experimentem els pares cada vegada que emmalalteixen o que els administrem un tractament. En general no hem de deixar que els temors ens impedeixen fer allò que la raó ens diu que és el millor pels nostres fills, però una certa inquietud és comprensible. Si a sobre hi ha qui es posa a dir-te a cau d’orella que allò que fas no és correcte…
Puc entendre que, per bona fe o per falta d’informació, hi hagi qui intenti exagerar les pors. Ho entenc però intentaré argumentar en contra de les seves idees. Simplement crec que són errònies i crec que hi ha prou dades per defensar la meva opinió. Però també hi ha persones que aprofiten i fomenten aquestes pors només per interessos comercials o de simple protagonisme. Aquests més aviat em mereixen un cert menyspreu.
)